Acupuntura clàssica vs. contemporània

Per què l’acupuntura actual va minvar la seva efectivitat després de la Revolució Cultural xinesa?

La Revolució Cultural va democratitzar l’acupuntura, però la va desarrelar de la seva teoria profunda.
La teoria aplicada de canals busca retornar-li aquesta “ànima” perduda: la comprensió del cos com una xarxa de relacions vives, no com una suma de punts o símptomes.

La “teoria aplicada de canals”
(经络应用理论)

Aquesta corrent —que es va consolidar a la Xina després dels anys 1980— es basa en tornar a l’estudi profund dels meridians (jingluo, 经络) com a sistemes dinàmics que organitzen la fisiologia i la patologia del cos.

La “teoria aplicada de canals” revalora l’acupuntura com un sistema holístic i dinàmic, enfront d’enfocaments més fragmentats o mecanicistes.

Allò essencial no són els punts aïllats, sinó la relació funcional entre els canals.

Es busca restaurar el flux del Qi i de la sang a través de trajectòries energètiques coherents, i no només suprimir símptomes.

La selecció de punts es fa considerant la totalitat del recorregut del canal, les interconnexions yin-yang i la correspondència òrgan–víscera (zangfu).

En la pràctica moderna, això implica diagnòstics per patrons de canal, tractament per “regulació global” i menys ús de fórmules estandarditzades

Per què aquesta teoria fa l’acupuntura més efectiva

Des d’aquesta perspectiva, hi ha diverses raons per les quals molts mestres i clínics consideren que l’acupuntura basada en canals és més eficaç:

Coherència energètica

Els tractaments no es redueixen a punts simptomàtics; busquen restablir l’equilibri general del cos a través dels canals, cosa que genera efectes més profunds i duradors.

Diagnòstic diferencial més precís

Permet identificar l’arrel del desequilibri (per exemple, un desequilibri entre els canals "Taiyang" i "Yangming", en lloc de tractar “mal de cap” o “gastritis” de manera genèrica.

Menor dispersió tècnica

S’evita l’excés de combinacions de punts i tècniques empíriques; el tractament es basa en una lògica interna (propagació, connexió, tonificació o dispersió d’un canal).

Reintegració del pensament clàssic

Recupera la saviesa de textos com el "Huangdi Neijing" o el "Lingshu", que concebien els meridians com a estructures funcionals del cos-ment, no només anatòmiques

Per què l’acupuntura va perdre efectivitat després de la Revolució Cultural

1. Simplificació i pèrdua de profunditat tèorica

Durant la Revolució Cultural, l’acupuntura es va “popularitzar” i es va simplificar dràsticament perquè els “metges descalços” poguessin aplicar-la sense anys d’estudi.

Es van reduir els punts utilitzats a llistes fixes (“punts per al mal de cap”, “punts per al refredat”).
Es va suprimir l’ensenyament profund dels canals i de la teoria dels òrgans i les vísceres (zangfu).
Molts textos clàssics van ser censurats o reinterpretats ideològicament.

Resultat: l’acupuntura es va tornar més simptomàtica que sistèmica, cosa que en va reduir la potència clínica real.

2. Desconnexió entre teoria i pràctica

Després de la Revolució Cultural, en intentar “cientificar” l’acupuntura, es va voler explicar-la només en termes neurofisiològics (p. ex., alliberament d’endorfines o estimulació nerviosa perifèrica).

Això va generar un model biomèdic parcial, útil per demostrar efectes fisiològics, però que abandonava la lògica holística dels meridians.
Es va començar a utilitzar l’acupuntura com a tècnica d’analgèsia o fisioteràpia, no com a medicina energètica integral.

Resultat: millora de la legitimitat científica, però minva de l’efectivitat tradicional (pèrdua de precisió en el diagnòstic i la selecció de punts).

3. Fragmentació del coneixement

Molts mestres tradicionals van ser perseguits o van morir durant la Revolució Cultural.

A més, es va interrompre la transmissió oral dels llinatges clínics, on la tècnica es perfeccionava per observació directa.

L’ensenyament universitari posterior va reconstruir el sistema, però amb una visió més acadèmica i menys empírica, deslligada de l’experiència clínica viva.

Durant el segle XX, la Xina continental va ser testimoni d’un xoc titànic entre dues maneres d’entendre l’univers: La cosmovisió tradicional i la científica moderna.

Això va donar lloc a un revisionisme implacable, que va despullar la tradició de part dels vestigis i supersticions del món feudal, però a costa de sacrificar una tradició rica de valor incalculable per a la humanitat.

La medicina tradicional va patir sens dubte l’embat més dur. Sostreta de les seves arrels clàssiques heretem una versió simplificada a l’extrem d’incoherències, que anomenem MTC (medicina tradicional xinesa).

Envia'ns un whatsapp